Nietzsche. Una primera lectura
1. La perspectiva nietzscheana
|
|
Actitud de sospita i denúncia |
- La cultura occidental sovint ha donat primacia a la raó. Els il·lustrats del segle XVIII divinitzen la raó: una eina que ens capacita per analitzar i entendre-ho tot. En el segle XIX, amb el positivisme, la raó científica vol tenir l'última paraula. Nietzsche, altrament, intueix que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat, escapen a les capacitats de la raó científica. La vida no és matematitzable; la vida és història, procés, canvi, irracionalitat. El més hàbil i capacitat per acostar-se al cor de la vida no és el filòsof ni el científic, és l'artista. L'artista està dotat d'una capacitat d'entendre la realitat i la vida que manca al científic. I entre totes les arts, la música és la que expressa la realitat vital amb més plenitud. Nietzsche és el més apassionat representant d'aquest vitalisme.
2. Primera gran intuïció
El primer i revolucionari llibre de Nietzsche El naixement
de la tragèdia des de l'esperit de la música, profundament
marcat per Schopenhauer i per Wagner, mostra el nucli del seu pensament:
el reconeixement de la vida com a valor fonamental i
la convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la
vida. Contràriament, el món que representa la tragèdia
grega clàssica es mantenen els valors lligats a la vida, sense
oblidar els lligats a la raó. La tragèdia mostra la viva
oposició entre l'esperit dionisíac (Dionís
és el déu del vi, la fecunditat, la passió, la corrent
vital efervescent, la foscor) i l'esperit apol·lini (Apol·lo
és el déu de la llum, la proporció, la mesura, l'equilibri).Nietzsche considera que la Grècia clàssica no ha oblidat cap dels dos déus: hi ha passió en l'equilibri grec. Contràriament, amb Sòcrates i el Cristianisme s'inicia el predomini d'allò que és lògic i racional, és a dir, dels valors apol·linis en detriment dels valors dionisíacs. Nietzshe esdevindrà el gran defensor de l'actitud dionisíaca d'acceptació de la vida tal com és, fins i tot amb la mort que porta dintre seu. Esdevindrà el gran crític de l'actitud de renúncia de la vida, de fugida davant la vida, l'actitud iniciada per Sòcrates. |
3. Els grans temes de Zaratustra
Així parlà Zaratustra ha esdevingut
el llibre més llegit i l'obra central de Nietzsche. La seva crítica
radical a la religió, a la metafísica, a la moral es complementen
amb la part més positiva de la seva filosofia. Zaratustra dirà
sí a la vida i establirà la nova taula de valors.
Quatre grans temes apareixen en un primer pla:
|
4. Transmutació de valors
Tots els escrits de Nietzsche posteriors a Així parlà
Zaratustra estan marcats per la idea de transvaloració
o de transmutació de tots els valors. Per a ell tots els
problemes de la filosofia són, essencialment, problemes de valors.
La supressió de la denuncia feta per Nietzsche exigeix reconèixer
que la vida i només la vida és el fonament últim
de tots els valors. L'afirmació del valor de la vida és
la transmutació de tots els valors, és a dir, l'eliminació
de l'autoalienació humana.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic és
un tracta sistemàtic en el que argumenta que la categoria de tota
moral depèn de com reconegui el valor de la vida, de com s'ajusti
a la voluntat de poder. Hi destaca la contraposició de dues morals:
la moral de senyors i la moral d'esclaus.
La moral de senyors és noble, elevada i opera amb la contraposició
«bo» i «dolent»; bo és tot el que eleva
l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo és igual
a noble, poderós, bell, feliç, grat a Déu. La moral
d'esclaus és la moral del remat i de la mediocritat, una
moral impregnada d'instint de venjança contra la vida superior;
és la moral de la democràcia: vol igualar totes les persones;
una moral que glorifica tot allò que fa suportable la vida als
dèbils; bo serà igual a pobre, mancat, impotent, malalt,
lleig.
La moral original era la moral de senyors, aquesta es troba en
la base de tota cultura; però, es produí la inversió
dels valors morals: una rebel·lió dels esclaus obra dels
jueus i el cristianisme que s'inicia quan el ressentiment esdevé
creador i genera valors.
Webgrafia:
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario